Jordi.Vendrell

Tot va començar quan el KGB (ara dit FSO), seguint el protocol, que diu que qualsevol moviment independentista dins d'Europa o Àsia, amb prou força per reeixir en el seu propòsit, ha de ser investigat d'ofici pels serveis secrets i informar-ne al govern de Moscou, activà els seus agents. El responsable del mediterrani occidental, el Funcionari Mariscal d'Intel·ligència Exterior, Vladimir X, decideix enviar dos agents secrets a Barcelona, per saber el que s'esta coent. És clar a hores d'ara, que en arribar a l'aeroport d'El Prat els dos agents russos, van ser rapidament detectats pels serveis secrets dels Estats Units, la CIA, que també actuant segons els protocols del Pentàgon, quan detecten agents nous estrangers, diu que cal fer-los un seguiment per esbrinar el que han vingut a espiar. De tal manera que el Funcionari Comandant de la Contra-Intel·ligència Exterior pel Mediterrani Occidental, John X, decideix enviar d'ofici tres agents directament des de Fort Knox a Barna sense tenir ni poca idea del català, (no gens menys del que sabien els russos, tot sigui dit!). Però els serveis secrets israelians, l'arxi-famós Mossat; infiltrat des de temps immemorial dins dels serveis Yanquis, detecta que aquests envien 3 agents a Bcn per seguir a dos russos, i com que el mediterrani els afecta directament, decideixen enviar a 4 agents dels seus, sempre seguin el protocol i actuant d'ofici. Un cop arribats a Bcn els agents del Mossat, són detectats immediatament pels serveis secrets Francesos, sempre paranoics amb atemptats islamistes, que en veure els israelians els fa actuar d'ofici, seguin el protocol, i com que Bcn els hi cau a prop, envien 5 agents des de Paris. Això fa que altres cancelleries europees se n'adonin de què a Bcn passa quelcom i els alemanys primer i després d'altres enviïn els seus espies. Els serveis secrets Italians, arraconats pels altres serveis europeus des dels temps de la fundació de Roma, se n'adonen per casualitat que a una de les seves Pizzeries "tapadora" acudeixen un munt d'espies d'arreu del món, i seguin el seu instint artístic decideixen anar contra el seu protocol i actuant de "motu propio" envien des de Roma 11 italians que més aviat semblava que vinguessin a jugar a Calcio o a pica penals a totes les noies maques del país que trobessin en kilòmetres a la rodona... el que per pura estadística pot ser una molt bona font d'informació. Les dones ho saben tot del que passa en una ciutat! Però en arribar tants italians de cop, va fer que irremeiablement tot el món dels serveis secrets se'n enteres. Tant és així, que fins i tot els països més petits i remots se'n varen assabentar. Com va ser el cas del Nepal, petit però intel·ligent país (i afegiria seriosament, que molt intel·ligent!), on seguin el protocol i els dictats de la seva consciència Budista, decideixen enviar dos homes dels seus serveis secrets; doncs els sembla molt estrany que a Bcn hi hagi tants espies de tot arreu menys de la Xina. La conclusió a la qual semblen arribar, és que el conclave d'espies mundials a Bcn, només pot ser una conxorxa per atacar la República Popular Xinesa! Els xinesos, que saben tot el que passa a Bcn, (més bé fins i tot que les pròpies dones barcelonines), no per res tenen un espia a cada cantonada de l'Eixample, no havien parat gaire esment al que passava, per què sabien perfectament el que hi feien els russos des d'abans de que arribesin a El Prat, i fins i tot abans de sortir de Moscou. Però en veure el moviment tan inusual dels Nepalis, els hi fa pensar que potser no en saben tant com es pensaven i que han estat enganyats com a xinos, i decideixen enviar-hi un centenar d'agents, total allí no els hi manca gent, poden fabricar espies com a xurros o com fabriquen banderetes. Així que en arribar un centenar d'agents xinesos, aparentment disposats a obrir cada un d'ells una botiga de Todo a Cien a Bcn com a tapadora, la inspecció d'Hisenda (que no se li escapa res!), detecta moviments molt sospitosos de conducta fiscal impròpia, causa que la fa "Delictiva, sancionable y con recargo" i la deriva cap a l'audiència Nacional en tractar-se d'estrangers. Allí el funcionari X (a Espanya sempre queden en l'anonimat i el més estricte secret), en un descuit, deixa l'informe sobre els xinesos al damunt del diari Marca (o el ABC no m'en recordo), d'un altre funcionari, que casualment havia de portar un altre informe sobre moviments de diners de espies sospitosos a la gent del CNI espanyol. Però en arribar al despatx es confon d'informe i envia el dels xinesos. Quan el CNI rep l'informe d'un centenar d'espies xinesos a Bcn pensen que es tracte d'un taller clandestí de roba i deriven el cas al ministeri de treball, que seguint el protocol envia el cas a la inspecció de la Seguretat Social. La Seguretat social envia 1 inspector per inspeccionar els 100 xinesos, que com que són espies professionals tenen coartades perfectes i tots els papers en regla; cosa que fa sospitar l'inspector d'Hisenda de què allí no hi ha un pam de net, i veient-se desbordat per l'empresa, decideix "por mi cuenta y riesgo" demanar ajuda al seu sogre que és Guardia Civil. El sogre, gran lector de novel·la negra i de fenòmens paranormals, pensa immediatament enfront de les probes que li presenta el seu gendre l'inspector d'hisenda, que allò no pot ser altra cosa que els preparatius dels xinesos per envair el penyal de Montjuïc, com temps enrere feren els britànics amb l'ínclit penyal de Gibraltar, i completament convençut de les seves deduccions, decideix enviar un informe a un General de Brigada retirat amb el qual havia tingut una relació d'amistat molt intima i càlida durant la mili. El General de Brigada, mort de nostàlgia per glories passades inexistents, creu que el seu últim deure amb la pàtria és salvar-la de perdre el penyal de Montjuïc, i decideix, sense seguir cap protocol, improvisar un pla d'atac, convençut que la teoria militar descriu amb perspicàcia que el millor atac és per sorpresa i a ser possible abans de què ho faci l'enemic. Així que després d'anys absència, torna a la caserna del Bruch i imbuït de l'autoritat que li atorgaven 3 kg de medalles punxades al pit i uns galons, reuneix la tropa i els mana anar corrent a "paso ligero" fins a Montjuïc per prendre'l per la força. Però una mica abans d'arribar al camp del Barça, una patrulla de la Guàrdia Urbana els para i els hi fot una multa per desordre públic; el que causà una gran desmoralització entre la tropa; a més, en aquella mala hora feien el Real Madrid per la tele i això d'envair penyals en dissabte a la nit no mola gaire, fora millor deixar-ho per dilluns i prendre's-ho amb calma, no sigui cosa que sortissin xinesos a milers de sota les pedres. Però aquest insospitat moviment militar no passà desapercebut a Madrid, centre del centre d'intel·ligència, que de totes maneres decideix no fe res, vist que la Guàrdia Urbana ja ha desactivat l'aixecament militar. Però un diari madrileny molt preocupat pel benestar dels barcelonins i "Los catalanes todos", que sempre té els seus redactors voltant per les zones altes de Bcn, se'n adonar del moviment de tropes de "xiripa", doncs casualment un dels seus periodistes insígnia, era voltant pels voltants del Camp Nou amb el seu cotxe, tot i que aquell dia el Barça no jugava. Vés a saber que s'hi pot fer per allí als voltants del Camp nou en aquelles hores de la nit? El fet és que l'insigne periodista voltador de voltants, va poder fer unes fotografies borroses dels fets, on es veia clarament el que va succeir aquella freda nit d'estiu. L'insigne periodista madrileny, és obvi que era espiat pels serveis secrets espanyols, que seguint el protocol que mana actuar d'ofici, el seguien sempre i en tot moment. Així que el CNI, adonant-se de què l'opinió publica podia quedar traumatitzada davant d'informacions que ferissin la seva sensibilitat si sortissin a la llum sobre moviments de tropes, decideix matar el periodista sense que sembli un accident i seguint fil per randa el Mandato constitucional. El mataràn descaradament i a sang freda i després li carregaran el mort al primer pringat que trobin pels voltants acusant-lo d'Etarra. Però fets com aquests no es poden repetir sovint, per què no hi ha tants periodistes insignes al país, així que han d'evitar de totes totes, nous aixecaments militars. Aleshores és quan van decidir que si a Bcn hi havia 250 Generals de Brigada, havien de posar 250 espies, un per cada general! No cal dir que el gremi de periodistes va agrair en gran mesura, la mesura presa des del centre, pel Centre d'Intel·ligència! I així fou com Barcelona s'ompli un bon dia d'espies d'arreu del món. Els Nepalis foren els primers a marxar, al·legant que l'altitud arran de mar els feia venir vertigen. Els Yanquis no paren de lligar amb les russes en els bars d'intercanvi lingüístic. Els Britànics no surten de les Rambles ni amb lleixiu. Els israelians encara cerquen documents antics que els hi aclareixin el futur. Els Francesos es queixen de tot i per tot, però no marxen per què no volen (es veu que això de tenir motius per criticar tot allò "No francès" els hi estimula la libido!). Els Italians es troben com a casa però envoltats de dones maques de tot el món i ves quin Hèrcules fóra capaç de fer-los marxar. Els Àrabs no saben que fan aquí, però com que encara hi són els Israelians, doncs ells també. Els alemanys aprofiten per vendre maquinaria i posar-se morenos (això si, no coneixen les cremes solars!). Els del CNI encara no se'n han entarat de què hi ha un munt d'espies estrangers. I el nostre gremi de la prostitució es frega les mans, amb tant de client que paga amb targeta serveis cars. Ara, d'espies potser n'hi ha tants i de tantes menes, que un dia els veiem a les Rambles foten-se d'hòsties entre ells, i pensem que són Hooligans que han vingut a veure un partit de futbol. Mentre no declarin la 3ª guerra mundial, deixem-los amablement que gaudeixin del nostre país, que ben guanyat s'ho tenen.