Trossets de la Toscana.

             Funciona! Que bona estava la "Pasta fritta"!! Ha valgut la pena tornar cap els records... i ara mirar cap endavant.

  Un dels racons més macos de la Toscana! Aquesta era la meva habitació, dalt les escales, tota de fusta per dins! Quan l'Alessandra amb va dir que podia quedar-mi, no m'ho creia! Per un jove que venia de la ciutat, carregat d'il·lusions, era un somni!

Aquesta es la vista sobre la vall del Chianti des de el porxo. Cap fotografia fa justícia a la bellesa que es pot contemplar en persona.

A piece of paradise.

                 Un trosset de paradis.

 Aquest estiu he tornat a la Toscana, desprès de 17 anys. Però semblava com si només haguessin estat 17 dies.
Excepte què, en 17 dies no acostuma a venir a mancar tanta gent. Quants amics em trobat pel camí, quants amics se'n han anat.
Ni tan sols el paisatge es etern, he notat el canvi de tans indrets, amb els arbres crescuts, igualment bells, amb els prats amarats de gira-sols.
Els fills han esdevingut homes i dones... i al seu temps han tingut fills. Tot es renova, es renova per romandre. La vida insisteix a viure. Afortunadament!.